Fa un mes que vaig arrivar a aquesta ciutat.
Un mes.
Per a mi no pareix que haja passat ni dos dies.
Però si n´hi han coses que em fan recordar que fa un mes vaig agafar la meua maleta i començar una vida diferent a la que portava a València.
Mire enrere i encara que n´hi han coses i gent que ara mateixa trobe molt a faltar, pense que això va ser com un sospir i en no res estaré de nou en la meua ciutat intentant fer-me un nou lloc a on les experiències viscudes mai se m'oblidaran.
Berlin se´m clava al cor cada dia un poc més.
I això m'encanta...
ON THE RADIO: "One Headlight" - The Wallflowers
...all the letters will always say the same thing -by film "Green Card"-...
3 comentarios:
Amiga,sister...
Se te echa de menos...
Pero el tiempo vuela...
Estás abriendo bien los ojos,para contarnos bien todo cuando vengas?
Manel pregunta por ti y por no sé qué de una taza y una tetera...
¿?
;)
Se te quiere,no lo olvides...
Me queda nada para ir unos días y ver a Manel y explicarle la taza y la tetera ;)
Y ver esa sonrisa que empieza a tener. Enseñarle una foto mía que no me olvide.
Y por supuesto hermano, la tierra nunca hollada, mis ojos siempre abiertos...
Os quiero!!
Esta foto me encanta!!!!!!!!!! Porque además te retrata muy bien. Una nueva mirada, un nuevo o diferente horizonte, el sol que bien se oculta o bien nace... no sé, es preciosa!!!
Un besote
Publicar un comentario