IMAGENES DE MI RETINA

Açó de caminar per la ciutat a soles fa que et quedes ratets perduda amb els teus pensaments, simplement escoltant.

Ahir vaig parar-me aci
Això m'ha fet pensar molt en com intentem fer que l'arquitectura ens diga coses.
Són pedres de formigó amb camins estranys que s'entrecreuen dalt i baix...
Quan estàs dalt tot està be, tens amplia visió.
Baix, quasi no entraven els raigs de sol...

Vaig estar un ratet en una pedra asseguda mirant unicament l'horitzó i pensant com eren els temps de caure bombes en aquesta ciutat... és inimaginable...

ON THE RADIO: "Zombie"-The Cranberries

"...paraules, on esteu?..."