1.4.08

PER PRESERVAR LA VEU




Uns dies passen
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.

-Miquel Marti i Pol-






ON THE RADIO: 69 punto G - Joaquin Sabina (para los noctámbulos, nuestra radio...)

...avui el dia no corre... però... no està mal... poc a poc...

1 comentario:

comissió animació lectora dijo...

Els meus pits són dos ocells engabiats quan els teus dits
els cerquen per entre les fulles
i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra-que el desig porta dalla!-
són dos peixos que et fugen de
les mans en les crestes nevades
de la mar.

Maria Mercé Marçal

És un dels poemes que més m'agrada...