4.3.08

ENYOR


Els crits de la xicalla em destorben.
Però seria injust culpar-los a ells
d'aquesta lassitud melangiosa
que d'uns dies ençà s'ha apoderat de mi.
Tampoc el vent, que bufa amb desmesura,
no n'és culpable,
ni l'excés de claror que m'obliga a servar
les parpelles mig closes.
Certament seria còmode i fàcil
--i alhora injust-- atribuir el que em passa
a qualsevol d'aquestes causes;
sé de molta gent que ho fa.
Però jo no vull caure en el parany
d'instal.lar-me en l'enyor com en una casa buida
dins la qual només se sent el ressò
dels propis passos.


-Martí i Pol-



...Avui, res...
ON THE RADIO: "Gratitud"-Sole Giménez

2 comentarios:

Elena dijo...

ei ger!. Què fort!. Perquè ahir vaig estar recopilant poemes de Martí i Pol i vaig agarrar un del teu altre bloc. I hui veig la pàgina i en poses un altre!. El vaig a imprimir i el donaré amb foto i ot!. Besets!

emea dijo...

jejeje, estem connectades telepàticament... B7s Ger