1.2.10

SALVEM EL CABANYAL

Des  de que estava estudiant, aquesta plataforma es recorria l'escola buscant gent per afegiser-se. En eixe moment jo pensava que aquesta llei que volien imposar des del govern de València no tenia cap oportunitat de guanyar. Però supose que també perque desconeixia totes les armes dels polítics, no pensava mai que arrivarien a on l'han fet, amb la conseqüència de voler destruir un barri que en la carrera l'estudiavem milers de vegades anomenat "bé d'interès cultural", perquè algú va pensar que la història n'hi ha que respectar-la, les modes de construir s'han de conservar, els modes de viure del seu moment s'han de preservar i els somnis d'imperialisme dels polítics s'han de parar. Després d'un matí amb una molt bona notícia a on es parava tot açó, al matí següent la notícia venia d'altre color i altra vegada a lluitar. I m'arrivaren notícies al mail, invitacions a grups en facebook i milers de coses més. I ahir, els valencians i tota la gent que pensa que n'hi ha diumenges que val la pena no quedar-se al llit i lluitar per un poc de la nostra història, s'alçaren i ompleren els carrers del Cabanyal. Per un dia, em sent molt orgullosa de que no a soles ens queixem per la boca i ens alcem per altres coses.
Si vols llegir la notícia, fes click ací. Si vols anar a la pàgina de la plataforma, fes click ací.
I si vols saber qué opina el pais de com ha donat la noticia canal 9, fes click aci. I si vols llegir un article d'una professora de l'escola -Trini Simó-  molt interessant i que ha escrit llibres de història de la arquitectura, fes click aci.


ON THE RADIO: "Alpinistes-Samurais"- Antònia Font

...en qualsevol moment ens hem de moure...

4 comentarios:

Tibu dijo...

Ahir vaig estar a la manifestació en cmpanyia de Cris, Adriano, Steo, Jaume i Marieta-de Sedaví- i moltíssims valencians més. Em va agradar molt passejar pel Cabanyal en companyia de tantíssima gent. La manifa acabà al bellíssim carrer de la Mediterrània, amb una col.lecció infinita de cases xulíssimes. Però este carrer deixarà d´existir si Ritota se n´ix amb la seua.
ai! quantes voltes pense que els arquitectes i aparelladors podriem fer més feliços a la gent si el nostre parer fora respectat, sense presions. El barri de El Cabnyal, com la Barceloneta o com els barris marítims d´Amsterdam, té un potencial impressionant si es volguera aprofitar. Però, desgraciadament, l´arquitectura és un concepte minoritari. I encara menys entre els que manen. Que li hem de fer?

Anónimo dijo...

Guapa! Et vaig escriure al mail però no vas contestar! Anem un poc agobiaets perquè...treballem i no hi ha cap festiu a la vista fins a falles (ho superarem) però sí seguim el bloc quan podem.
Una llàstima que no s'aprofite un barri com el del cabanyal...tanta ciutat de les arts i tant de palau...
Besots berlinesa! Quan vens? Ai, que no m'aclaris mai!

Anónimo dijo...

Maripa! Per cert, m'encanta Antònia Font, no sabia que els escoltaves. Tenen cançons que m'encanten! El Joan Miquel Oliver té també un parell de discos en solitari. NO té desperdici. També hi té una novel·la que encara no ha aplegat a les meues mans...
besots
Ah, sóc Ger

emea dijo...

Hola ger!!!
del mail res... desaparegut pel ciberespai. De la música, des de l'época de Cullera...i crec que vares ser tú la que me va parlar d'aquest grup... de Joan Miquel Oliver el vaig conéixer perquè quan fiques en Last fm els grups que t'agraden, et diuen música similar, està guai!! Be, besots als 3